Cloïssa

  • Cloïsses
    Cloïsses Cloïsses
+info
Fitxa normal

CLOÏSSA

+info
Nom comú 
CLOÏSSA
Nom científic 
Tapes decussatus o Ruditapos decussatus
Descripció 
La cloïssa, també coneguda com a cloïssa fina europea o grúmul, és un mol·lusc bivalve d'aigua salada, el cos de la qual està protegit per dues closques simètriques. Pertany a la família Veneridae, i és la varietat de més valor gastronòmic.
No té cervell ni ulls, però si cor, boca i recte, i el seu sistema circulatori és obert, ja que els seus òrgans estan rodejats de sang i aigua que conté els nutrients i l'oxigen.
Sol mesurar entre 2,5 i 5 cm i no sol superar els 50 g de pes. Les seves valves són fines i ovalades, i presenten unes estries radials molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques; formant el peculiar dibuix en forma de quadradets. El seu color és entre gris clar i fosc, amb unes taques marronoses.
S'alimenta de petits éssers vius, plàncton, mitjançant la filtració d'aigua ingerida pels seus sifons, els quals els té separats l'un de l'altre.
Aquesta espècie, és una de les que aguanta més hores fora de l’aigua viva.
És una espècie sedentària, gregària i es mou reptant, mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua.
Entorn 
Es troba des del Mar Mediterrani fins al nord de l'Oceà Atlàntic, al Mar del Nord i al Canal de la Màniga.
Viu enterrada a la sorra, a uns 5-30 cm de la superfície, en fons arenosos o fangosos, en els què excava i s'amaga, no gaire lluny de la costa.
De la mateixa espècie 
- Cloïssa o cloïssa fina europea:
Nom científic: Ruditapos decussatus
És la varietat de més valor gastronòmic. De closca fina i carn grisa, aguanta viva fora de l’aigua molt més temps que les altres espècies. La seva carn és excel·lent al paladar del consumidor. És la més habitual a les nostres costes.

- Cloïssa japonesa:
Nom científic: Ruditapos philippinarum
El seu color varia entre torrat, gris i negre. Les línies de la seva closca són molt més marcades que les de la cloïssa fina. Originària de les costes franceses i angleses, el seu creixement és molt ràpid, pel qual és utilitzada per al cultiu a Espanya, França i Anglaterra. És la cloïssa més comuna als nostres mercats i la que té un cultiu més intens.

- Cloïssa llimac:
Nom científic: Ruditapos o Venerupis pullastra.
De color gris pàl·lid o crema, amb unes bandes més fosques i unes línies fines que es dibuixen a la seva closca, paral·leles al voltant. Té la closca oval i sòlida, i el cos elíptic, ample i arquejat. Els sifons estan units en tota la seva llargada. Característica per la qual es distingeix de la resta de cloïsses. La qualitat és similar a la de la cloïssa fina, però no té tanta resistència a fora de l'aigua.

- Cloïssa rossa:
Nom científic: Venerupis rhomboides
Es diferencia de la resta de cloïsses per les seves tonalitats vermelloses i morades. El seu interior és blanc, i en ocasions està tenyit de color taronja o rosa. Les seves línies concèntriques i els seus radis, de diverses tonalitats, formen uns dibuixos característiques en forma de zig-zag. La seva closca és més llisa i brillant que la d'altres cloïsses, i dóna la sensació d'estar polida. Es pot trobar a les costes portugueses i a les costes gallegues.

- Cloïssa blanca o ou blanc:
Nom científic: Spisula solida
Té una forma ovalada i triangular. És de color blanc o groguenc amb taques irregulars. Les seves línies són més fosques a l'exterior de la closca que a l'interior, disminuint gradualment el to de color cap al seu interior. Viu enterrada a la sorra fins als 100 m, des de Noruega fins a Portugal i Marroc.

- Cloïssa gegant:
Nom científic: Tridacna gigas
És el mol·lusc bivalve més gran de tot el món. Aquesta espècie pot viure 200 anys, pot arribar a fer 140 cm de longitud i uns 330 Kg de pes. Viu als esculls coral·lins de l'Oceà Pacífic, de l'Oceà Índic i del Mar Roig.
Mesos de captura: 
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Es capturen de gener a abril i de setembre a desembre. Encara que en podem trobar tot l’any, l’estiu és època de veda, que és quan es reprodueixen i creix la població.
Ormeigs de pesca 
Les cloïsses es capturen amb modalitats artesanals com el “Raño” o la “Gancha” des de petites embarcacions o, a peu amb rastell.

El “Raño” o la “Gancha” són arts de pesca emprades especialment per capturar cloïsses, escopinyes i altres mol·luscs bivalves similars. S'utilitzen igual que el rastell però amb la diferència que són més lleugeres i requereixen menys esforç.

El rastell és l'ormeig que consisteix en una barra de ferro proveïda de pues, per rastellar el fons d'arena, i una espècie de sac o bossa de malla molt espessa on van a parar tots els mol·luscs que troba per davant. És a dir, es transita per l'arena, excavant-la amb el rastell i s'extreu el marisc que s'amaga entre els fons arenosos.
D'interès 
Les cloïsses no fan cap tipus de so, són sordes i tampoc no tenen el sentit del gust desenvolupat.
Les cloïsses viuen enterrades a la sorra, a una profunditat d’entre 5 i 30 cm de la superfície i suporten temperatures de 5ºC a 35ºC, la baixa mar i els canvis de salinitat. Aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua. Aquest està cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina. Per tant, es desplacen gràcies a l'impuls produït per l'obertura i el tancament de les seves closques amb molta força.
La reproducció de les cloïsses és exògena ja que, de manera separada, la femella diposita els ous, i el mascle l’esperma; produint-se, així, la fecundació a sota de l’aigua. Després, es formen les larves que en un futur es convertiran en cloïsses.
De cloïsses en podem trobar tot l’any, però a l’estiu es produeix l’època de veda i no se'n poden adquirir. És el moment en què es reprodueixen i creix la població.
Les cloïsses es cultiven en vivers semblants al seu hàbitat.
Informació nutricional: 
THERMOMIX ®
1.- Posarem els ingredients de la picada en el got i ho triturarem 30 segons a velocitat progressiva 5-10. Seguidament, ho retirarem del got.
2.- Per fer el fumet posarem l’aigua, els caps i les closques de les gambes (reservarem els cossos) en el got i ho programarem 5 minuts a 100oC i a velocitat 4. A continuació, colarem el fumet amb un colador fi i ho reservarem. Rentarem bé el got i la tapa.
3.- Per fer el sofregit posarem la ceba, l’all i el pebrot en el got i ho trossejarem, pro- gramant 4 segons a velocitat 5. Amb l’espàtula baixarem les restes de verdures de la tapa i de l’interior del got fins a les gavinetes.
4.- Afegirem l’oli i ho programarem 10 minuts a temperatura Varoma i a velocitat Cu- llera.
5.- A continuació, afegirem els cossos reservats de les gambes i ho triturarem 10 segons a velocitat progressiva 5-10. Seguidament, afegirem el fumet i la picada i ho barrejarem tot amb l’espàtula.
6.- Posarem el recipient Varoma al seu lloc amb el peix i el marisc repartit entre la safata i el recipient Varoma. Ho programarem 15 minuts a temperatura Varoma i a velocitat 2.
7.- Finalment, col·locarem el peix en una cassola de fang i ho cobrirem amb la salsa.
En una paella de la mida de la quantitat de cloïsses, posem l’oli i la meitat de l’all i julivert amb les cloïsses, i escalfem tot junt.
Daurem l’all i afegim el vi blanc i deixem evaporar una mica. Afegim les mongetes cuites i lliguem com si fos un pil-pil. Si hi falta suc, afegim una mica d’aigua (segons el suc, si és més o menys espès).
Afegim la resta del julivert i de l’all. Quan les cloïsses siguin obertes, traieu-les del foc perquè no es coguin més. Serviu-ho ben calent.
Primer de tot deixem reposar les mongetes amb aigua durant 12 hores. Desprès les escorrim i les bullim amb una ceba, pastanaga, sal i llorer.

A part, sofregim una ceba picada i quan està daurada hi afegim 2 tomàquets triturats.
Desprès hi afegim una cullerada sopera rassa de farina i ho reservem a part.

Pel caldo, sofregim una ceba picada, una pastanaga i 2 dents d’all. Un cop daurat, hi afegim un tomàquet triturat, les galeres i els crancs. Ho deixem coure i llavors hi afegim ½ litre d’aigua i sal i, ho fem bullir.
Quan arranqui el bull ho triturem amb el túrmix i ho passem pel colador xinès.

A continuació, afegim la meitat de les mongetes i la meitat del brou de marisc al primer sofregit que hem fet i ho reservem.

Apart, bullim les cloïsses amb l’altra meitat del brou i quan s’obrin les trèiem i les reservem.

Afegim l’altra meitat de les mongetes a aquest caldo i ho passem pel túrmix amb una mica d’oli.

Presentació del plat:

En el fons d’un bol o copa s’hi posa la crema de les mongetes. A continuació, les mongetes senceres i les cloïsses sense closca.
Finalment, es serveix amb el brou en una gerra.

ENCARREGA EL PEIX

Les nostres peixateres te'l deixaran net, tallat i a punt per endur-te'l a casa teva. Truca-les i estalvia't temps i cues!

garoina Sant Fruitós de Bages
................T. 93 873 74 81
garoina Manresa, Les Bases
................T. 93 873 06 54
garoina Manresa, Passeig
................T. 93 876 20 11
garoina Santpedor
................T. 93 827 29 16
garoina Manresa, Alcalde Armengou
................T. 93 836 28 85
garoina Berga
................T. 93 822 33 26
garoina Vic
................T. 93 889 40 81

SUGGERIMENTS

Ens agrada millorar contínuament, per això si tens idees per a fer-ho et convidem a ajudar-nos-hi.

1 + 3 =
Resol la operació, siusplau.