Pasta llarga

  • Pasta llarga
    Pasta llarga Pasta llarga
+info
Fitxa normal

PASTA LLARGA

La pasta és un aliment saludable, molt versàtil i fàcil de preparar, que s'elabora a partir de farines o sèmoles que provenen del blat dur barrejat amb aigua i una mica de sal. Aquests ingredients, tan bàsics com senzills, donen com a resultat un aliment exquisit, energètic i saludable.

També poden contenir altres ingredients com:
- Ou: li atorga consistència i fa de la pasta un aliment més nutritiu.
- Verdures i hortalisses: aporten vitamines i minerals, a més de color.
- Suplements de proteïnes com: soja, llet, etc. Són les anomenades pastes fortificades.
- Suplements de vitamines i minerals: són les pastes anomenades enriquides.

La pasta es presenta en diferents varietats: seca, fresca, farcida, curta, llarga, integral, verda, negra, etc.

La pasta té diferents propietats nutricionals:
Entre el 60 i el 70% està constituïda per hidrats de carboni d’absorció lenta (midó), el 12-13% són proteïnes (gluten), i l’aportació de greixos és casi nul·la.

Aquesta aportació, baixa en greixos, fa que la pasta sigui un aliment òptim en aquells moments on s’hagi de controlar l’aportació de grassa en els àpats.

Pel que fa a l'aportació de vitamines i minerals, podem dir que és relativament baixa, excepte en aquelles que han estat enriquides. Això és degut a què en la seva elaboració s’utilitza l‘endosperma (part intermèdia dels grans rics en gluten i midó), quedant els minerals en les capes externes del gra.

La pasta també aporta una mica de fibra vegetal, la qual genera aquesta sensació de sacietat, tan necessària a l'hora de sentir-nos plens amb el menjar. Si consumim la versió integral el contingut en fibra serà superior.

El valor calòric aproximat que aporta 100g de pasta sense cocció és de 350-360 Kcal. La ració per persona és de 60g, per tant, l’aportació calòrica d’una porció és aproximadament de 200 Kcal.

És important tenir en compte tots els ingredients que afegim a l’hora de cuinar la pasta, ja que el seu valor calòric i contingut en greix es pot disparar.

Es recomana prendre hidrats de carboni d’absorció lenta unes tres vegades a la setmana, incloent-hi almenys un dia de pasta, entre aliments com arròs, llegums i cereals.

Una de les contraindicacions més conegudes és la intolerància al gluten, i s’aconsella que, aquest aliment, no s’introdueixi de manera precoç en l’alimentació infantil. En aquest sentit, la Societat Europea de Gastroenterologia i Nutrició Pediàtrica aconsella que els aliments que contenen gluten es retardin en l’alimentació infantil fins els quatre, o millor sis mesos d’edat del nen.

Quines salses van millor per acompanyar cada tipus de pasta?
- Per les pastes llargues (tallarines, espaguetis, cintes): salsa de tomàquet o poc especiada (napolitana), saltejats de marisc (fruits de mar), salsa a l’all (all i oli), carbonara lleugera amb nata i ou, o salsa pesto.
- Per les pastes tubulars (macarrons, plomes): opcions més contundents, com salsa bolonyesa, salsa carbonara amb cansalada, salsa funghi, saltejats amb cansalada, bacó o salsitxes amb salsa de tomàquet o amb beixamel.
- Per les formes grans (galets): escudella o salsa amb verdures. També es poden omplir amb foie o amb bolets amb salsa lleugera o amb guarnició.
- Per les formes petites (fideus, estrelles): el millor és elaborar amb elles sopes, brous i fideuàs.

Una de les maneres per classificar la pasta, pot ser en funció de la seva mida. Per exemple: en pasta curta i en pasta llarga.

Tipus de pasta curta:
- Macarró o ploma: és un tipus de pasta elaborada amb aigua, farina i blat i, de vegades, ou. Sol tenir forma de tub allargat.

- Rigatoni: és un tipus de pasta en forma de tub amb estries a la seva superfície exterior. Aquesta rugositat va bé perquè les salses s’adhereixin millor.

- Tortiglioni: és un tipus de pasta en forma cilíndrica que posseeix certes estries a la seva superfície exterior. Sol tenir una longitud d’uns pocs centímetres i un diàmetre inferior al del rigatoni.

- Penne: és un tipus de pasta originari de la cuina italiana. Està fet a base de gra dur i, generalment, disponible en forma de pasta seca. Té forma cilíndrica i pot tenir estries en el seu exterior o no.

- Nyoqui: és un tipus de pasta italiana que s’elabora amb patata, plàtan o iuca, i sèmola de blat, farines i formatge de ricotta. Normalment, té forma arrodonida.

- Fusilli: és una pasta amb forma helicoïdal, generalment de quatre centímetres de llarg. S’elabora en diferents colors, mitjançant l’addicció de fruites...

- Rotini: és un tipus de pasta, semblant al fusilli, però posseeix una espiral de menor pas i, a més, la pasta és més fina.

- Farfalle o corbata: és un tipus de pasta italiana en forma de papallona o de corbata.

- Ravioli: és un tipus de pasta en forma quadrada, replegada i farcida de diferents ingredients.

-Tortel·lini: és un tipus de pasta en forma d'anell que sol estar farcida d'una barreja de carns i formatge parmesà.


Tipus de pasta llarga:
- Espaguetis: són una de les pastes més conegudes, en forma de cordes llargues i primes, amb secció circular. Sovint s’utilitzen en plats fàcils de preparar, i admeten qualsevol tipus de complement com: salses, verdures, carn, pollastre i/o peix.

- Tallarines: mantenen la forma d’una cinta allargada, plana i són molt similars al fettuccini. S’acompanyen de salsa bolonyesa, a base de carn. Combinen amb marisc i puntes de filet.

- Fettuccine: com les tallarines, el fettuccine és una pasta llarga, amb forma de llistó, tot i que és més petita. S’associa amb pollastre, verdures, marisc, i amb salsa fina.

- Canelons: són làmines planes de pasta que s’enrotllen en tubs i es farceixen de diferents ingredients. Els farcits més comuns són el de formatge ricotta i espinacs, el de carn o el de peix i marisc i, coberts d’una salsa lleugera.

- Linguini: és llarga, plana i angosta. Té una gran similituds amb l’espagueti.

- Pappardelle: és una espècie de fettuccine, però més ample. Sol fer entre 2 i 3 cm.

A garoina apostem sempre per l’autenticitat i la originalitat. Treballem per oferir una alimentació sana i equilibrada al nostre client.
Prepararem el farcit dels bolets, saltejant-los en una paella amb una mica d’oli i tapats. Una cop hagin tret tot el suc destapem-ho i afegim-hi l’all, el cebollí i el tofu triturat i continuem el saltejat durant dos minuts més. Reservem-ho a temperatura ambient.
Quan el farcit estigui tebi, col·locarem una cullereta d’aquesta barreja damunt els cercles de massa fina. Amb la ma doblem la massa per formar un petit arc, girem aquesta forma i formem la cresta. Per sallar l’arc ens ajudarem d’una forquilla i pressionant.
Col·loquem les crestes en una safata i pintem-les, o bé, donem-los-hi un toc d’esprai d’oli de oliva i fornegem-ho a 180 graus durant 15 minuts aproximadament, just fins que estiguin daurats i cruixents.
Servim les crestes calentes i acompanyades d’un petit bol amb salsa de soja (tamari), per tal de què els comensals les puguin submergir lleugerament donant-li un toc oriental.
Bullim els llamàntols en una olla amb abundant aigua de mar, durant set minuts aproximadament. A continuació els refredem amb aigua i gel, per tallar-ne la cocció. Pelem els llamàntols, el cos i les pinces i, reservem tota la carn i la closca.


Per elaborar el brou de llamàntol
Sofregim les verdures i hi afegim les closques dels llamàntols. Deixem-ho cuinar uns minuts, afegim-hi el conyac i flamegem-ho, deixem que s’evapori tot l’alcohol.
Afegim el fumet i quan comenci a bullir, ho escumem. Deixem-ho coure fins que redueixi a la meitat.
Retirem-ho del foc i ho passem pel colador xinès. Reservem el brou en un bol.

Per a la velouté de peix
La velouté acostuma a ser més clara i lleugera però, en aquest cas, la farem amb més densitat.
Desfem la mantega, li afegim la farina i, amb unes varetes, remenem fins a aconseguir una crema densa i llisa, sense grumolls.
A continuació, incorporem-hi el 1/5 litres de brou de llamàntol (en reservarem un cullerot per fer pas següent) a poc a poc, sense deixar de remenar-ho, deixem bullir per tal que se’ns qualli, rectifiquem de sal i de pebre, retirem del foc i reservem-ho fins que es refredi.
En una paella posem 3 cullerades soperes de la velouté que hem fet i el cullerot de brou de llamàntol, que havíem guardat, una mica d’oli d’oliva i remenem-ho amb unes varetes fins que tinguem una salsa lleugerament densa (l’utilitzarem al final per napar els canelons).
Marquem pels dos costats el cos i les pinces dels llamàntols, dos d’ells els reservarem sencers per decorar i els altres dos els piquem i els afegim a la velouté.

Per la pasta dels canelons
Bullim la pasta uns 10 minuts en una olla gran, els refredem amb aigua i gel i els posem damunt d’un drap de cuina, de cotó, separades unes de les altres.

Per al farcit i acabat dels canelons
Farcim la pasta i els anem col·locant en una safata lleugerament engreixada amb oli, els cuinem al forn uns 3 o 4 minuts a 180 graus, els retirem del forn i els napem amb la salsa que tenim ben calenta i decorem amb els llamàntols restants prèviament escalopats.
Servim al instant.
Talleu les hortalisses i els bolets a juliana (aproximadament 0,5 cm de gruix per uns 8 cm de llarg).
Bulliu la pasta Saitaku en aigua abundant sense sal, breument (màxim 5 minuts, depenent del tipus i del gruix), i afegiu-hi un raig d’oli amb unes gotes d’oli de sèsam, perquè no s’enganxi.
Poseu tres cullerades d’oli en una paella, o preferiblement en una wok, a foc fort. Una vegada calent afegiu les verdures i els bolets, i comenceu a saltejar-les. Les heu de deixar al punt, màxim 5 minuts.
Barregeu els fideus Saitaku i les verdures amb la salsa yakisoba Saitaku i feu-ho coure un minut més.
Afegiu-hi 100g de llagostins
Piqueu a juliana molt fina el verd de ceba i afegiu-ho al plat.
Munteu-ho en plat fondo i afegiu-hi un polsim de làmines de bonítol sec i la barreja de sèsam blanc i negre Saitaku.

ENCARREGA EL PEIX

Les nostres peixateres te'l deixaran net, tallat i a punt per endur-te'l a casa teva. Truca-les i estalvia't temps i cues!

garoina Sant Fruitós de Bages
................T. 93 873 74 81
garoina Manresa, Les Bases
................T. 93 873 06 54
garoina Manresa, Passeig
................T. 93 876 20 11
garoina Santpedor
................T. 93 827 29 16
garoina Manresa, Alcalde Armengou
................T. 93 836 28 85
garoina Berga
................T. 93 822 33 26
garoina Vic
................T. 93 889 40 81

SUGGERIMENTS

Ens agrada millorar contínuament, per això si tens idees per a fer-ho et convidem a ajudar-nos-hi.

4 + 16 =
Resol la operació, siusplau.