Talls i fulles

  • Talls i fulles
    Talls i fulles Talls i fulles
+info
Fitxa normal

TALLS I FULLES

Són les que ens proporcionen fulles tendres i comestibles. La família de les Quenopodiàcies, engloba unes 1400 espècies de plantes pròpies de zones costaneres o de terrenys salins temperats.
Aquest grup està format per: bledes, apis, canonges, escaroles, espinacs, enciams, espàrrecs, julivert, endívies…

Les bledes són de color verd brillant i les penques blanques i carnoses. La bleda és un aliment d’alt valor biològic i baix en aportació calòrica. Constitueix una excel·lent font de fibra.  I té un alt contingut en potassi, calci, sodi, magnesi i iode.
La temporada de recol·lecció i millor època de consum es produeix d’octubre a abril. Les comunitats autònomes que més la cultiven són Navarra, Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

L’api té talls estriats que formen una gruixuda penca amb fulles verdes en forma de cunya. Té un alt contingut en aigua (95%); en minerals com el potassi, sodi, calci i magnesi; en vitamines E i discretes quantitats de vitamina C i niacina.
Els romans el consumien en banquets funeraris i el dipositaven en les tombes com a homenatge als morts. No va ser fins a l’Edat Mitjana quan es va iniciar el seu cultiu per ús alimentari.

L’escarola té les fulles verdes, i estan molt dividides en segments estrets i retorçats, amb vores molt dentades. Ofereix un alt contingut en aigua (95%) i una molt baixa aportació calòrica. També conté un alt contingut en fibra; en vitamines com l’àcid fòlic, vitamina A i, en menor proporció, vitamines C i E; i en minerals com el calci i el ferro i, en menor proporció, magnesi i iode i, sobretot, potassi.
Espanya produeix gairebé 65.000 tones d’escarola a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Navarra.
Les fulles de les escaroles llises es mantenen fresques durant més temps que les de les escaroles arrissades.
És aconsellable conservar-la sense rentar perquè, una vegada neta, s’ha de consumir en un o dos dies.

Els espinacs són d’un color verd intens, fosc i brillant, amb les fulles llises o arrissades. Contenen un alt contingut en fibra i aigua (89%). Pel que fa als minerals, són la verdura que aporta una major proporció de ferro. També contenen un alt contingut en calci i potassi. Pel que fa a les vitamines, contenen un alt contingut en vitamina A i àcid fòlic.
Es troben al mercat tot l’any excepte a l’estiu. La seva millor època per a consumir-los es produeix de setembre a maig.
Espanya produeix gairebé 68.000 tones d’espinacs a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Castella la Manxa, Navarra, Extremadura i Andalusia.
A Espanya van ser introduïdes al segle XI pels àrabs, que les anomenaven ispanah, d’on deriva el seu nom actual. Ells les utilitzaven per ús culinari i medicinal.

L’enciam és de color verd. En funció de la varietat pot ser de cabdell, de fulla arrissada, romana, i de tall. Conté un alt contingut en aigua (95%); en minerals com el calci i el potassi i, en menor proporció, el iode; i en vitamines A i àcid fòlic.
Espanya ocupa el tercer lloc pel que fa a la producció mundial d’enciam, amb aproximadament 986.000 tones a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya.
Els egipcis representaven a Min, déu de la fecunditat i protector de les collites, amb un enciam.
Abans de consumir un enciam, és important rentar-lo i retirar les fulles en mal estat.

L’espàrrec pot ser de color blanc o verd, segons la forma de cultivar-lo: si es cobreix de terra i queda a fosques fins el moment de collir-lo serà blanc, mentre que si es deixa créixer de forma natural a l’aire lliure i amb la llum del sol, es posarà verd. Conté un alt contingut en aigua (94%). Pel que fa les vitamines, destaca el seu contingut en vitamina E. També conté niacina, vitamina A i àcid ascòrbic o vitamina C. Pel que fa als minerals, conté potassi, calci i, en menor proporció, ferro i magnesi.
Espanya produeix aproximadament 36.000 tones d’espàrrecs a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Andalusia, Extremadura, Navarra i Castella la Manxa.
Espanya compta amb dues denominacions de qualitat: la IGP Espàrrec de Navarra (espàrrec blanc), i la IGP Espàrrec de Huétor-Tajar (espàrrec de marge).

L’endívia és de color blanc, excepte les puntes de les seves fulles, que presenten un color verd suau i brillant. Conté un alt contingut en aigua (95%) i una aportació calòrica molt baixa. És rica en fibra. Pel que fa a les vitamines, conté àcid fòlic, vitamina A i, en menor proporció, vitamines C i E. Pel que fa als minerals, conté calci, ferro i, en menor proporció, magnesi, iode i, sobretot, potassi.
La millor temporada de recol•lecció i millor època de consum de l’endívia té lloc d’octubre a març.
En realitat, l’endívia és una varietat de xicoira, que s’obté mitjançant un cultiu forçat o artificial: els agricultors belgues van descobrir al 1850 que les arrels de la xicoira, guardades en un ambient fosc, càlid i humit, produïen uns brots molt tendres i blancs.
Esteneu la massa amb l’ajuda d’un rodet i la posareu damunt el motlle. La fornejarem al forn uns 5 minuts, per perdre la humitat i posteriorment la farcirem amb el farcit de la següent manera:
En una paella, saltejarem els espàrrecs amb un polsim de sal d’herbes uns dos minuts, a continuació afegirem les gírgoles i l’alga nori i quan estiguin ben daurades afegirem els espinacs. Taparem i ho courem a foc viu fins que perdi el suc dels espinacs.
Passats uns minuts; remourem el saltejat i ho abocarem en un bol amb els ous batuts i la crema de llet. Salpebrem aquesta barreja i ho abocarem damunt la base del pastís, decorarem amb una mica de sèsam la superfície i courem al forn, a 180 graus, fins que els ous quedin quallats.
Coure’m l’arròs en abundant aigua freda. Passats vint 20 minuts hi afegirem la sal i ho deixarem coure durant cinc minuts més. Desprès escórrer-ho; rentem-ho en aigua freda i reservem-ho.
En una paella amb oli hi fregim la ceba i les carxofes i quan estiguin daurades afegim-hi l’all picat. Torrem-ho cinc minuts més i afegir-hi els pèsols ja cuits i l’arròs.
Barregem-ho bé i servim-ho calent aromatitzat amb el julivert fresc picat i un rajolí de tamari.
La senzillesa d’aquest arròs, converteix aquest deliciós plat en una recepta perfecta per aquells recent iniciats, o aquells amants de la cuina humil i saborosa amb ingredients d’estació primaveral.
Fem un sofregit amb l’all i la ceba picada, el pebre vermell dolç i el llorer. En una altre cassola, bullirem les patates, tallades en trossos irregulars i, les bledes, tallades a tires, amb brou de verdures. Hi afegirem els cors de carxofa i quan estiguin bullits hi afegirem les mongetes cuites.
Ajuntarem el sofregit a la cassola de les verdures. Per acabar hi afegirem el bacallà tallat a daus.

ENCARREGA EL PEIX

Les nostres peixateres te'l deixaran net, tallat i a punt per endur-te'l a casa teva. Truca-les i estalvia't temps i cues!

garoina Sant Fruitós de Bages
................T. 93 873 74 81
garoina Manresa, Les Bases
................T. 93 873 06 54
garoina Manresa, Passeig
................T. 93 876 20 11
garoina Santpedor
................T. 93 827 29 16
garoina Manresa, Alcalde Armengou
................T. 93 836 28 85
garoina Berga
................T. 93 822 33 26
garoina Vic
................T. 93 889 40 81

SUGGERIMENTS

Ens agrada millorar contínuament, per això si tens idees per a fer-ho et convidem a ajudar-nos-hi.

14 + 4 =
Resol la operació, siusplau.