Talls i fulles

  • Talls i fulles
    Talls i fulles Talls i fulles
+info
Fitxa normal

TALLS I FULLES

Són les que ens proporcionen fulles tendres i comestibles. La família de les Quenopodiàcies, engloba unes 1400 espècies de plantes pròpies de zones costaneres o de terrenys salins temperats.
Aquest grup està format per: bledes, apis, canonges, escaroles, espinacs, enciams, espàrrecs, julivert, endívies…

Les bledes són de color verd brillant i les penques blanques i carnoses. La bleda és un aliment d’alt valor biològic i baix en aportació calòrica. Constitueix una excel·lent font de fibra.  I té un alt contingut en potassi, calci, sodi, magnesi i iode.
La temporada de recol·lecció i millor època de consum es produeix d’octubre a abril. Les comunitats autònomes que més la cultiven són Navarra, Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

L’api té talls estriats que formen una gruixuda penca amb fulles verdes en forma de cunya. Té un alt contingut en aigua (95%); en minerals com el potassi, sodi, calci i magnesi; en vitamines E i discretes quantitats de vitamina C i niacina.
Els romans el consumien en banquets funeraris i el dipositaven en les tombes com a homenatge als morts. No va ser fins a l’Edat Mitjana quan es va iniciar el seu cultiu per ús alimentari.

L’escarola té les fulles verdes, i estan molt dividides en segments estrets i retorçats, amb vores molt dentades. Ofereix un alt contingut en aigua (95%) i una molt baixa aportació calòrica. També conté un alt contingut en fibra; en vitamines com l’àcid fòlic, vitamina A i, en menor proporció, vitamines C i E; i en minerals com el calci i el ferro i, en menor proporció, magnesi i iode i, sobretot, potassi.
Espanya produeix gairebé 65.000 tones d’escarola a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Navarra.
Les fulles de les escaroles llises es mantenen fresques durant més temps que les de les escaroles arrissades.
És aconsellable conservar-la sense rentar perquè, una vegada neta, s’ha de consumir en un o dos dies.

Els espinacs són d’un color verd intens, fosc i brillant, amb les fulles llises o arrissades. Contenen un alt contingut en fibra i aigua (89%). Pel que fa als minerals, són la verdura que aporta una major proporció de ferro. També contenen un alt contingut en calci i potassi. Pel que fa a les vitamines, contenen un alt contingut en vitamina A i àcid fòlic.
Es troben al mercat tot l’any excepte a l’estiu. La seva millor època per a consumir-los es produeix de setembre a maig.
Espanya produeix gairebé 68.000 tones d’espinacs a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Castella la Manxa, Navarra, Extremadura i Andalusia.
A Espanya van ser introduïdes al segle XI pels àrabs, que les anomenaven ispanah, d’on deriva el seu nom actual. Ells les utilitzaven per ús culinari i medicinal.

L’enciam és de color verd. En funció de la varietat pot ser de cabdell, de fulla arrissada, romana, i de tall. Conté un alt contingut en aigua (95%); en minerals com el calci i el potassi i, en menor proporció, el iode; i en vitamines A i àcid fòlic.
Espanya ocupa el tercer lloc pel que fa a la producció mundial d’enciam, amb aproximadament 986.000 tones a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya.
Els egipcis representaven a Min, déu de la fecunditat i protector de les collites, amb un enciam.
Abans de consumir un enciam, és important rentar-lo i retirar les fulles en mal estat.

L’espàrrec pot ser de color blanc o verd, segons la forma de cultivar-lo: si es cobreix de terra i queda a fosques fins el moment de collir-lo serà blanc, mentre que si es deixa créixer de forma natural a l’aire lliure i amb la llum del sol, es posarà verd. Conté un alt contingut en aigua (94%). Pel que fa les vitamines, destaca el seu contingut en vitamina E. També conté niacina, vitamina A i àcid ascòrbic o vitamina C. Pel que fa als minerals, conté potassi, calci i, en menor proporció, ferro i magnesi.
Espanya produeix aproximadament 36.000 tones d’espàrrecs a l’any. Les comunitats autònomes que més en produeixen són: Andalusia, Extremadura, Navarra i Castella la Manxa.
Espanya compta amb dues denominacions de qualitat: la IGP Espàrrec de Navarra (espàrrec blanc), i la IGP Espàrrec de Huétor-Tajar (espàrrec de marge).

L’endívia és de color blanc, excepte les puntes de les seves fulles, que presenten un color verd suau i brillant. Conté un alt contingut en aigua (95%) i una aportació calòrica molt baixa. És rica en fibra. Pel que fa a les vitamines, conté àcid fòlic, vitamina A i, en menor proporció, vitamines C i E. Pel que fa als minerals, conté calci, ferro i, en menor proporció, magnesi, iode i, sobretot, potassi.
La millor temporada de recol•lecció i millor època de consum de l’endívia té lloc d’octubre a març.
En realitat, l’endívia és una varietat de xicoira, que s’obté mitjançant un cultiu forçat o artificial: els agricultors belgues van descobrir al 1850 que les arrels de la xicoira, guardades en un ambient fosc, càlid i humit, produïen uns brots molt tendres i blancs.
Esteneu la massa amb l’ajuda d’un rodet i la posareu damunt el motlle. La fornejarem al forn uns 5 minuts, per perdre la humitat i posteriorment la farcirem amb el farcit de la següent manera:
En una paella, saltejarem els espàrrecs amb un polsim de sal d’herbes uns dos minuts, a continuació afegirem les gírgoles i l’alga nori i quan estiguin ben daurades afegirem els espinacs. Taparem i ho courem a foc viu fins que perdi el suc dels espinacs.
Passats uns minuts; remourem el saltejat i ho abocarem en un bol amb els ous batuts i la crema de llet. Salpebrem aquesta barreja i ho abocarem damunt la base del pastís, decorarem amb una mica de sèsam la superfície i courem al forn, a 180 graus, fins que els ous quedin quallats.
Coure’m l’arròs en abundant aigua freda. Passats vint 20 minuts hi afegirem la sal i ho deixarem coure durant cinc minuts més. Desprès escórrer-ho; rentem-ho en aigua freda i reservem-ho.
En una paella amb oli hi fregim la ceba i les carxofes i quan estiguin daurades afegim-hi l’all picat. Torrem-ho cinc minuts més i afegir-hi els pèsols ja cuits i l’arròs.
Barregem-ho bé i servim-ho calent aromatitzat amb el julivert fresc picat i un rajolí de tamari.
La senzillesa d’aquest arròs, converteix aquest deliciós plat en una recepta perfecta per aquells recent iniciats, o aquells amants de la cuina humil i saborosa amb ingredients d’estació primaveral.
Fem un sofregit amb l’all i la ceba picada, el pebre vermell dolç i el llorer. En una altre cassola, bullirem les patates, tallades en trossos irregulars i, les bledes, tallades a tires, amb brou de verdures. Hi afegirem els cors de carxofa i quan estiguin bullits hi afegirem les mongetes cuites.
Ajuntarem el sofregit a la cassola de les verdures. Per acabar hi afegirem el bacallà tallat a daus.

ENCARREGA EL PEIX

Les nostres peixateres te'l deixaran net, tallat i a punt per endur-te'l a casa teva. Truca-les i estalvia't temps i cues!

garoina Sant Fruitós de Bages
................T. 93 873 74 81

garoina Santpedor
................T. 93 827 29 16

SUGGERIMENTS

Si vols contactar amb nosaltres ho pots fer enviant-nos un correu electrònic a garoina@garoina.cat.

Les dades que ens facilitis només les farem servir per donar-te resposta i en cap cas quedaran emmagatzemades al nostre sistema per ser utilitzades amb altres finalitats. També pots consultar les nostres Condicions d’ús i la nostra Política de Privacitat.