Format llarg de secció circular, el seu nom prové de l'italià "spago", que vol dir corda.
Efectivament, els espaguetis lliguen sempre amb el que els acompanya: especialment s'avenen amb els complements simples i autèntics.
Son excel·lents amb salses de carn, i amb les salses amb base de sofregit d'oli, herbes aromàtiques, acompanyades o no amb peix o verdures.
Un error freqüent, però, és acompanyar els espaguetis amb ragú (salsa del tipus bolonyesa): la carn triturada s'escola entre els espaguetis sense que aquesta s'hi hagi adherit. Tota una heretgia pels italians.
La pasta llarga és la primera que apareix a la historia de la pasta, tot i que avui siguin les pastes curtes les mes venudes.
Hi ha alguns païssos on es trenca la pasta per agilitzar-ne la cocció. Cosa del tot desaconsellada. La pasta llarga només es trenca per exigència d'algunes receptes especials de sopa.
Per poder coure la pasta llarga bé cal una cassola gran i aigua abundant. La pasta només s'ha d'acompanyar dins l'aigua, dolçament, amb l'ajut d'una forquilla.