Musclos

Un producte amb grans propietats nutricionals i benefices Per a la salut.

El muslo (Mytilus edulis) és un mol·lusc bivalve que viu formant comunitats nombroses i colonitzant grans zones de roca a les quals s'adhereixen mitjançant els filaments del bisó que es troben al seu peu. Viu a poca profunditat en la zona de marees, preferiblement en zones molt batudes amb molta matèria orgànica en suspensió. Comprar musclo COMPRAR MEJILLÓN

Informació general

S'alimenta del fitoplàncton i zooplàncton, i fins i tot de partícules orgàniques en descomposició, que es troba en l'aigua de la mar, mitjançant la filtració de la mateixa a través de les seves brànquies.
La capacitat de filtració dels musclos és enorme, bombant fins a 8 litres per hora.

Característiques

De petxina allargada i de contorn triangular, amb balbes similars i vores llises.
És negre, a vegades amb tons marrons. El mantell sol ser marró groguenc.
El color de la seva carn és més ataronjat que el d'altres espècies.
El seu peu és de color marró i molt fort. En què troba la glàndula del bisó, la qual posseeix uns filaments mitjançant els quals se subjecten a les roques.
Les brànquies es troben als dos costats del cos. Són dues làmines fines i estriades de color groguenc violaci.
Es denominen filibranquis perquè els filaments o ramificacions de les seves brànquies tenen manolls entrellaçats de cilis similars a pèls.
Els musclos són unisexuals. Cada femella pot arribar a dipositar fins a un milió d'òvuls i la incubació sol durar entre una o dues setmanes, segons la temperatura de l'aigua.
La seva petxina pot estar colonitzada per briozous i cucs.

Curiositats

Van ser els romans els que van començar a consumir-los en gran escala.
Els filaments del bisó amb els quals se subjecten a les roques són molt sòlids, podent-se teixir per a la confecció de roba.
En alguns rius i embassament espanyols, es troba present una espècie forana i diferent del Musclo comú i del Musclo mediterrani que és la denominada Musclo zebra (Dresissema polymorpha), que està colonitzant els embassaments a gran velocitat. Destrueixen l'ecosistema aquàtic, amenaçant a les espècies autòctones i reduint la biodiversitat. Consumeixen el seu aliment i trenquen l'equilibri alimentós. La via d'entrada sol ser la solta d'aigua amb larves transportada en una embarcació o recipient procedent d'un altre lloc on sigui present. En el riu Ebre s'ha introduït adaptant-se amb èxit i constitueix una veritable plaga.

Tipus

Musclo comú (Mytilus edulis). Conegut comunament com a musclo de roca i es diferencia del Mytilus galloprovicialis perquè és més petit i la seva petxina una mica més allargada. Una altra diferència és que Mytilus edulis presenta una coloració vermella en el mantell i Mytilus gallorprovincialis la té de color violeta, encara que moltes vegades no és suficient per a poder-los diferenciar i a vegades la distinció entre totes dues espècies és complicada, sobretot en els exemplars vells, on l'única manera de diferenciar-les és mitjançant anàlisis genètiques. Es cria principalment en la costa de la Bretanya francesa amb la tècnica de bouchot.
Musclo gallec o mediterrani (Mytilus galloprovincialis). També anomenat musclo ros és més ample que el Mytilus edulis. És l'espècie més abundant i gairebé única en les nostres costes, perquè es tracta d'una espècie invasora que ha desplaçat d'aquestes, incloent-hi el Cantàbric, al Musclo comú (Mytilus edulis). És l'espècie emparada sota el Consell Regulador del Musclo de Galícia i és la mateixa que la Clòtxina del Mediterrani valencià. També és la principal en la zona dels Països Baixos.